A les Terres de l’Ebre som testimonis de fins on pot arribar l’avarícia de les empreses .
La injecció de gas natural a l’antiga planta petrolífera Castor està provocant sismes a tot el territori, aquesta obra faraònica amb un cost final de 1.300 milions d’euros
consta d’una planta de distribució terrestre a la vora del riu Sénia, una d’injecció i extracció marina i un gasoducte que les uneix al llarg de 30 quilòmetres per mar i terra.El cost del projecte, però també la seva ubicació i els possibles efectes sobre l’entorn natural, l’han fet motiu de polèmica des dels seus inicis.
Tant les persones afectades directament com els alcaldes de la zona es queixen d’opacitat informativa , com sol passar en els casos on es mouen grans quantitats de diners . Els habitants de la zona es van mostrar en contra d’aquesta infraestructura ja des de principi quan l’any 2004 l’empresa promotora Escal UGS va iniciar els estudis per determinar si l’antic pou petrolífer Amposta, esgotat des de finals dels anys setanta, podia esdevenir un magatzem subterrani de gas natural.
La petroliera Shell, que va explotar el pou entre 1973 i 1989 on actualment s’ha injectat el gas del Castor, ja va advertir de la perillositat per moviments sísmics en l’aprofitament de la cavitat submarina. Segons dades de l’Observatori de l’Ebre es van registrar 30 terratrèmols des de l’inici de l’explotació fins a l’any 1998, molt lluny dels més de 400 de l’última setmana.
Les obres es van iniciar l’any 2009 i es van acabar el 2012, però la infraestructura no va poder començar a operar fins un any després. El Ministeri d’Indústria va aturar l’entrada en funcionament perquè el cost de la infraestructura havia de repercutir en la factura del gas. El pressupost de l’obra es va multiplicar respecte a les previsions inicials i va assolir els actuals 1.300 milions d’euros.
Tot i les reticències de l’Estat, finalment el magatzem va començar a operar amb la injecció de gas de coixí a principis del mes de setembre. L’empresa afirma que els treballs es van aturar el dia 16, però ha estat posteriorment quan s’han incrementat els sismes i la seva intensitat, fins arribar
a ser perceptibles pels veïns de les poblacions mes properes.
En tots aquests anys, la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia ha estat bel·ligerant tant en els efectes que podria comportar el projecte, en els veïns i el medi ambient, com en la tramitació administrativa que l’ha fet possible. En el seu moment ja van alertar que no s’havia tingut prou en compte el risc sísmic en la declaració d’impacte ambiental.
En aquest àmbit, a més, recentment també la justícia ha donat un revés al Castor i Enagas, atenent les reclamacions de la societat canareva Río Cenia, afectada pel pas de les instal·lacions. L’Audiència Nacional va anul·lar la decisió del Ministeri de Medi Ambient de no sotmetre a avaluació d’impacte ambiental el gasoducte que connecta el sistema gasístic espanyol amb el magatzem de gas natural.
I els culpables de tot plegat segueixen sense donar informació i no passa res . Aquests són clars exemples de la contraposició entre els beneficis de les empreses i els de les persones . Els rics guanyaran més i la resta ens menyspreen .
Tant de bo a polítics i empresaris els tremolés la consciència; llàstima que el coixí dels diners els ha d’esmorteir qualsevol vibració .
Sergi Queral Tolós 