La meva àvia en sap molt de fer empanadilles, ella diu que abans les feia per centenars, i la veritat és que no n’he provat mai cap altra com les seves. Ara m’he fet amb la recepta, shhhhh… és un secret, però no m’he pogut estar de compartir-la amb vosaltres. Espero que us agradi.
Per preparar la massa ens caldrà un quinto, mig got d’oli d’oliva i un polsim de sal, amb això farem per a unes 30 empanadilles. Després de barrejar-ho tot en un bol afegim farina, no hi ha una proporció exacta, un cop hagi agafat consistència ho tirem sobre del pedrís, net i enfarinat perquè no s’enganxi, i continuarem afegint-hi farina i amassant fins que la pasta no se’ns pegui a les mans.
I per al farciment no hi ha cosa més fàcil però resultona. Sofregit de ceba i pebrot vermell, posem una llauna de tonyina amb oli i tot, olives rellenes tallades en làmines, una bosseta de pinyons , un ou dur tallat en quadrets i una mica de pa ratllat. Jo, fins i tot he vist posar-hi pèsols .
De la massa fem boletes i aquestes les aixafem fins aconseguir platerets fins d’uns 8 cm de diàmetre. Posem una culleradeta del farcit i ho pleguem, aquí be la tècnica. Potser el pas més difícil de tots, a l’estil pastisset, de totes maneres si no ho sabem fer sempre es pot acudir a la forquilla, però no és el mateix. Es posa a fregir amb abundant oli i voilà, les millors crestes del món.
Sergi Queral Tolós 