Sóc

paraules-sense-sentit

I segueixo tenint aquest
sentiment d’incomprensió,
Sóc jo o és que jo sóc
exterior? On sóc?
Em veig com titella moguda
per l’aire, algunes vegades ràpid
i furiós, altres calmat i tranquil,
brisa portadorad’aromesllunyans.Però segueixo estant fora
amb la porta ben aferrada
perquè no em facin entrar,
entreoberta per curiositat,
jugant a fet i amagar com
a criatura celestial, compassiva
de l’ésser humà.Ara sóc dins! Sento, veig
aquesta visió que enfoquen els
meusulls enparetsnuesd’amor.Sóc mecànicament una
simple equació.

Més enllà de l’univers
no hi ha res.

És una lògica deducció
de savi pensament.
I ni tan sols al començar
a pensar-ho, ja no m’ho crec,
ja forma part del passat,
d’un antic pensament.

març 1992

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s