Els jutges espanyols obliguen a complir la llei de l’oblit

Són rebutjats 14 dels 18 recursos interposats pel cercador Google que pretenia no esborrar les dades i enllaços dels usuaris espanyols que ho havien reclamat, fent-li  complir així les sentències i dissuadint-lo de presentar els 136 recursos restants.
En aquestes sentències notificades divendres s’argumenta que els particulars tenen dret a reclamar als cercadors d’internet com Google o Bing que retirin els enllaços a Internet amb informacions que els perjudiquin o que ja no siguin pertinents ni rellevants per al domini públic, i es posa en valor la protecció de les dades personals i el dret a la intimitat en recollir els criteris del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que ja es va pronunciar al maig per una qüestió plantejada per l’Audiència Nacional espanyola.

La llei ens protegeix

Els ciutadans podran esborrar tot allò que els sigui o considerin que els és negatiu, que estigui penjat a internet, passat un temps prudencial, en principi aquest temps es podria fixar en 4 o 5 anys aproximadament. L’eliminació d’aquests enllaços s’aplicarà només a les recerques que es realitzen amb el nom i cognom del demandant i mai si la recerca es fa pels fets relatats.
Passa molt sovint que apareguin aquestes dades antigues dels usuaris, sobretot quan aquests busquen feina, ja que el primer que fan els empresaris es introduir el nostre nom a Google i veure tot l’historial amb les incidències i informació personal i de les xarxes socials , el que pot comportar que no ens donin la feina.

No está tot dit

Hi ha sentències que suposen un pas endavant pel que fa als drets de les usuaris i que poden crear jurisprudència, però tot això podria quedar en paper mullat si s’apliquen els tractats vigents en els països d’origen dels cercadors, com per exemple ocorre amb Google que argumenta que és una empresa nord-americana no subjecta al règim espanyol, que la seva activitat és purament comercial i que la filial espanyola no té competències sobre tractament de les dades personals, en aquests casos els europeus ens veuríem obligats a renunciar al dret a la protecció de les dades i estaríem sotmesos a les lleis del lloc de procedència de l’empresa del cercador.
Es calcula que actualment hi ha 70.000 usuaris europeus, que no són pocs, que han reclamat a Google aquest dret a l’oblit. L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha donat la raó ja a 230 casos dels molts que s’han presentat i porta temps lluitant perquè es reconegui el dret a l’oblit a internet.
Els criteris que permeten als particulars esborrar enllaços que considerin inadequats o nocius i que no siguin d’interès, els va fer públics el GT29, grup al qual pertanyen totes les agències nacionals i que aborda els temes de protecció de dades a la Unió Europea.

Aquest article ha estat redactat expressament per a la seva publicació a Billionbytes